Per no oblidar i guardar les imatges de les plantes que hem conegut.
El tamariu, un arbust bonic i resistent, ara florit.
La sempreviva, la flor que ens enamora.
Salat, una planta que es pot menjar (ecss, no era gaire bona)
Balca i boga, els avis sabien com fer-ne cistells i cadires.
El plantatge. Ara el mengen els cavalls, abans es posava a les amanides.
El jonc marí, una flor preciosa que no sembla cap flor.
El panical, també se'n pot dir card marí. Una flor de color verd, fulles gruixudes i punxegudes per acomodar-se al seu ambient.
Quin preciositat, la dent de lleó.
La lleterassa, molt diferent la que trobem prop del mar que la de la muntanya.
El cascall marí, ben igualet que les roselles, però de color groc.
El canyís, sembla el germà petit de les canyes. Aquest plomall és la flor.
Una salicòrnia verda i l'altra una mica més seca. N'hi ha camps grans entre la duna i el riu.
La campaneta de mar, s'arrossega enmig de la sorra i floreix, qui ho diria?
El borró, la planta que vam conéixer el curs passat quan vam anar a la duna continental.
El violer de mar, quines floretes tan precioses!_1rave+de+mar.jpg)
El rave de mar. Fa unes tavelles on hi ha els petits fruits.
Com un miratge, el lliri de mar creix entre la sorra. Sembla màgia.T'ha agradat aquesta sortida?
Si et sembla, pots anar a fer un volt amb la família i recollir-ne una mostreta o fer-ne fotos, a veure si les reconeixes!
