En les nits de desembre
-tan llargues-
els pastors s'estan sols entre el vent
contemplant la foscor de la terra
i en el cel hi ha l'estrella d'Orient.
En les nits de desembre
-tan llargues-
entre el vent i invisibles remors
que n'hi caben de vols d'àngels
entre els somnis dels pastors...
Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova,
però al cor de la nit d'hivern
ja se sent la Bona Nova
i al punt de la mitja nit
tot ocell ha refilat
tota l'herba ja ha florit
i Jesús és nat!
Que alegre es torna la nit de desembre,
quina alegria d'infants i pastors...
Tot timbaleja, tot cascavelleja,
tot es trontolla al vaivé d'un bressol!
Al davant d'aquest infant
jo veig els pastors pregar
amb les boques rialleres
perquè us deuen demanar
coses gracioses i lleugeres
com un nen les sol donar...
La Verge Maria reia,
i el Reis d'Orient seguien l'estrella
que els duia a ponent,
que els duia al misteri del Naixement.
Poema de Nadal, Joan Maragall (fragment adaptat)
