La meva tieta, que també és la meva padrina, em va fer un regal fantàstic, únic i original el dia del meu aniversari.Ni que volguéssiu ho podríeu endevinar.
No i no, us ho ben prometo. Va, fem proves, digueu...
Veieu? No, no i no. No és cap pilota, ni cap paquet de "xips" ni d'"estacs" ni res de tot això.
La meva padrina em va regalar un fantàstic STOP. Un STOP amb totes les lletres internacionals, de forma hexagonal, amb el fons vermell com si tingués vergonya, amb les lletres blanques relluents i amb un pal de la mida reglamentària. I embolicat amb un paper que deia "Direcció General de Trànsit", o sigui, que era de bo de bo, res de propaganda ni d'anar a comprar als "xinos".
Jo vaig estar molt contenta, més que res perquè no coneixia cap altra persona a qui li haguéssin fet un regal així. L'únic problema va ser... on redimoni podria posar el senyal?
Bé, vaig pensar, com que al davant de casa meva no hi havia ni arbres ni res, doncs allà, justet a la vorera, estaria bé i no faria nosa a ningú.
Però les coses no es poden fer de qualsevol manera, així que vaig anar a demanar permís a l'Ajuntament. La Maria, molt amablement em va donar el permís que deia "Permís per poder fer un forat de dos pams quadrats de superfície i dos pams de fondària a la vorera i plantar un objecte", però em va fer pagar 8 euros, que déu n'hi do!
I jo, que no volia gastar més, vaig demanar al meu oncle, que és paleta, que em fes el forat, bé, no, a mi no, que fes el forat a la vorera i hi vaig entaforar el senyal regal de la meva padrina. Feia un goig !
Sí, goig sí, que en feia, però no va passar ni una hora que al meu carrer hi havia molt d'embolic... La gent que circulava no estava acostumada a un senyal sense solta ni volta a qualsevol vorera, sense cantonada ni res, i com que la gent que caminava de vegades no el veien, n'hi havia que s'hi clavaven cada castanya... Es va muntar un embolic de cotxes i vianants davant de casa meva que no va tardar gaire a presentar-se un policia municipal...
(continuarà...o no!)
