TALPS I CAVALLS

dijous, 17 de juliol del 2008

fruites...

Els fruits són aliments rics en vitamines, en fibra, en sucre, en aigua, que convé menjar sovint.

A l'estiu ens vénen molt de gust, però n'hem de menjar tot l'any.

Fruites de tota mena.

Explica com són els fruits sucosos, i com són els fruits secs.

Escriu-ne uns quants de cada tipus.

Tris dos fruits de cada i fes-ne una descripció.

Tot això en una llibreta.

divendres, 11 de juliol del 2008

Un bon ram de mans...
Les mans, així juntes, ens recorden que el més important de tot és col.laborar i ajudar per sentir-nos bé i feliços amb allò que fem.

Ara, comptarem, mira la mandala i respon:
(Recorda de fer-ho en una llibreta)

Quants parells de mans veus?

Quantes persones representen?

Quan dits hi ha entre totes les mans?

Si hi afegeixes els peus de cadascuna de les persones que mostren les mans, quants dits podríem comptar?

Si hi ha quatre persones, quants dits ajunten entre les seves mans? I entre mans i peus?

Si arriba una altra persona i posa les seves mans aquí, quants dits de mans tindrem?

divendres, 4 de juliol del 2008

feina per anar fent

PER REPASSAR, RECORDAR I APRENDRE MÉS.

(clica dos cops damunt la imatge i la veuràs gran)

Mira si pots llegir els noms de les parts d'un cavall.

En recordaves alguna?

Quines no recordaves?

Quines són noves per tu?

Una parella de cavalls preciosos. Mira'ls bé.

Observa i escriu les diferències que hi veus.

Saps com s'anomena això que duu al cap?

Per a què serveix?

Un esquelet de cavall. Explica què és l'esquelet, de què està format. Creus que té algun os semblant als nostres?

Mira a baix, aquestes parts assenyalades, formen part del seu sistema respiratori.

Un animal adult, la mare, i el seu fill.

Quin nom donem a la femella del cavall?

I a la seva cria?

Com s'anomena el peu d'un cavall?

Com és?

Ja saps que has d'anar responent les preguntes en una llibreta o un full, que has de guardar.

Posa-hi la data!

Fes algun dibuix d'un cavall.

diumenge, 22 de juny del 2008

primer repte d'estiu

Ja t'ho vam dir, que ens tindries al costat i mirant!!!

Perquè no s'acaba, perquè cada dia s'aprenen coses, perquè l'escola és cada dia, perquè t'estimem, hauràs d'anar solucionant alguna coseta que et deixarem per aquí...

Vinga, la primera:

Segur que recordes quin animal és.

Escriu en una llibreta, que pots anar omplint amb els teus descobriments o observacions, tot el que saps d'aquest animal.

Però primer de tot cal pensar què vols escriure i l'ordre en què ho faràs, per això, llegeix atentament.

Pistes per fer un bon camí:

-Coneixes molts éssers vius, aquest és un....

-Saps que n'hi ha que tenen ossos i d'altres que no, com s'anomenen?

-Aquest, de quina mena és?

-Aquest és un animal que menja...

-Quan neix, saps d'on? On s'ha format?

-Si el veus tot l'any, la temperatura del seu cos és sempre la mateixa, però si només el veus quan fa bon temps, resulta que la seva temperatura depèn de l'ambient.

Amb tantes pistes, ja estàs a punt per explicar el que saps.

Només has de mirar la seva pell, i com es mou i ja pots començar a escriure!

dissabte, 14 de juny del 2008

la duna litoral

Per no oblidar i guardar les imatges de les plantes que hem conegut.

El tamariu, un arbust bonic i resistent, ara florit.

La sempreviva, la flor que ens enamora.

Salat, una planta que es pot menjar (ecss, no era gaire bona)

Balca i boga, els avis sabien com fer-ne cistells i cadires.

El plantatge. Ara el mengen els cavalls, abans es posava a les amanides.

El jonc marí, una flor preciosa que no sembla cap flor.

El panical, també se'n pot dir card marí. Una flor de color verd, fulles gruixudes i punxegudes per acomodar-se al seu ambient.

Quin preciositat, la dent de lleó.

La lleterassa, molt diferent la que trobem prop del mar que la de la muntanya.

El cascall marí, ben igualet que les roselles, però de color groc.

El canyís, sembla el germà petit de les canyes. Aquest plomall és la flor.

Una salicòrnia verda i l'altra una mica més seca. N'hi ha camps grans entre la duna i el riu.

La campaneta de mar, s'arrossega enmig de la sorra i floreix, qui ho diria?

El borró, la planta que vam conéixer el curs passat quan vam anar a la duna continental.

El violer de mar, quines floretes tan precioses!

El rave de mar. Fa unes tavelles on hi ha els petits fruits.

Com un miratge, el lliri de mar creix entre la sorra. Sembla màgia.

T'ha agradat aquesta sortida?

Si et sembla, pots anar a fer un volt amb la família i recollir-ne una mostreta o fer-ne fotos, a veure si les reconeixes!

dimecres, 4 de juny del 2008

CONTE PER ACABAR

La meva tieta, que també és la meva padrina, em va fer un regal fantàstic, únic i original el dia del meu aniversari.

Ni que volguéssiu ho podríeu endevinar.

No i no, us ho ben prometo. Va, fem proves, digueu...

Veieu? No, no i no. No és cap pilota, ni cap paquet de "xips" ni d'"estacs" ni res de tot això.

La meva padrina em va regalar un fantàstic STOP. Un STOP amb totes les lletres internacionals, de forma hexagonal, amb el fons vermell com si tingués vergonya, amb les lletres blanques relluents i amb un pal de la mida reglamentària. I embolicat amb un paper que deia "Direcció General de Trànsit", o sigui, que era de bo de bo, res de propaganda ni d'anar a comprar als "xinos".

Jo vaig estar molt contenta, més que res perquè no coneixia cap altra persona a qui li haguéssin fet un regal així. L'únic problema va ser... on redimoni podria posar el senyal?

Bé, vaig pensar, com que al davant de casa meva no hi havia ni arbres ni res, doncs allà, justet a la vorera, estaria bé i no faria nosa a ningú.

Però les coses no es poden fer de qualsevol manera, així que vaig anar a demanar permís a l'Ajuntament. La Maria, molt amablement em va donar el permís que deia "Permís per poder fer un forat de dos pams quadrats de superfície i dos pams de fondària a la vorera i plantar un objecte", però em va fer pagar 8 euros, que déu n'hi do!

I jo, que no volia gastar més, vaig demanar al meu oncle, que és paleta, que em fes el forat, bé, no, a mi no, que fes el forat a la vorera i hi vaig entaforar el senyal regal de la meva padrina. Feia un goig !

Sí, goig sí, que en feia, però no va passar ni una hora que al meu carrer hi havia molt d'embolic... La gent que circulava no estava acostumada a un senyal sense solta ni volta a qualsevol vorera, sense cantonada ni res, i com que la gent que caminava de vegades no el veien, n'hi havia que s'hi clavaven cada castanya... Es va muntar un embolic de cotxes i vianants davant de casa meva que no va tardar gaire a presentar-se un policia municipal...

(continuarà...o no!)